Casa islámica junto a la Torre III

La casa almohade de sa Morisca es troba a la zona alta del Puig de sa Morisca, just devora la Torre III. No és una casa conservada en alçat, sinó un conjunt de murs baixos i habitacions que ens permeten reconstruir com era un petit espai domèstic andalusí situat en un punt estratègic del territori.

Per arribar-hi, entrau al parc per l’accés principal. Just a la dreta trobareu un cartell amb un plànol esquemàtic del Parc Arqueològic del Puig de sa Morisca. Seguiu pel camí principal i deixau l’edifici del museu a l’esquerra.

Després de caminar uns 100 metres, arribareu a un primer encreuament. Heu d’agafar el camí que teniu just davant, el que puja cap al Puig de sa Morisca. També el trobareu senyalitzat. A partir d’aquí, el camí comença a ascendir suaument entre la vegetació.

Uns 100 metres més endavant arribareu al coll del Puig de sa Morisca. En aquest punt heu de seguir el camí que surt cap a la dreta, senyalitzat com Torres i miradors. 

En aquest moment veureu la penya a la vostra dreta. Continuareu pel camí, que girarà a l’esquerra i avançareu cap al turó fortificat que us quedarà davant. 

Començareu a pujar suaument i, poc després, la pujada es farà més empinada, amb un tram d’esglaons. Fixau-vos als costats del camí: aquesta vessant, la més accessible del turó, fou tancada a la prehistòria amb trams de murada per protegir la zona alta.

En acabar la pujada, una fletxa us farà girar cap a la dreta i avançareu ja per la part alta del turó. Després d’un parell de girs arribareu al mirador de la Torre I.

Des d’aquí només heu de girar cap a l’esquerra i pujar el darrer tram, cap a la creu de sa Morisca. 

Si anau cap a l’esquerra, arribareu a l’entorn de la Torre III. Les restes de les habitacions d’època almohade s’organitzaven al voltant de l’antiga torre talaiòtica, que fou reutilitzada molts de segles després de la seva construcció original.

La incorporació de Mallorca a al-Andalus, a partir de l’any 903, va integrar l’illa dins el món islàmic occidental. En aquest context, el territori de Santa Ponça formava part de Mayurqa i estava organitzat a partir d’alqueries, explotacions agràries, camins, espais de producció i punts de control. El Puig de sa Morisca, per la seva posició elevada i pel domini visual sobre el port natural de Santa Ponça, fou un lloc especialment important.

Les dades arqueològiques indiquen una primera ocupació islàmica del puig en època de taifes, però les restes més visibles corresponen sobretot al període almohade, entre inicis del segle XIII i la conquesta cristiana de 1229. En aquest moment es construïren diverses habitacions devora la Torre III, formant un petit assentament rural fortificat.

Quan observeu les restes, fixau-vos en la seva posició. No es troben en un lloc qualsevol: són a la part més alta del puig, amb una visió molt àmplia sobre la badia, el port natural, la plana de Santa Ponça i els accessos cap a l’interior. Aquesta ubicació permetia viure-hi, però també controlar visualment el territori i comunicar-se amb altres punts del paisatge.

Les excavacions varen permetre recuperar un conjunt molt ric de materials. La majoria eren ceràmiques relacionades amb la vida quotidiana: olles per cuinar, cassoles, ribells, gerres, orses, plats, ataifors, redomes i llànties d’oli. També s’hi documentaren pesos de teler, agulles de cosir i altres objectes vinculats al treball domèstic i artesanal.

Aquests objectes ens expliquen una vida feta de gestos quotidians: cuinar, menjar, guardar aliments, fer llum, cosir, teixir, criar abelles, conservar productes i aprofitar els recursos de l’entorn. La casa almohade no era només un lloc per dormir, sinó un espai de treball, alimentació, producció i vida familiar.

Algunes peces ceràmiques presentaven vidriats verds i melats, característics de la ceràmica almohade. També s’han identificat produccions locals i importades, fet que mostra que aquest petit assentament rural no estava aïllat, sinó connectat amb els circuits econòmics i comercials de Sharq al-Andalus i del Mediterrani occidental.

Entre els materials més destacats hi ha una safa decorada amb epigrafia cúfica, una peça excepcional dins el repertori andalusí de Mallorca. Aquest tipus d’objecte ens recorda que, fins i tot en un espai rural i fortificat com aquest, hi podien arribar peces elaborades i culturalment molt significatives.

El final d’aquesta casa fou violent. Els nivells d’incendi i destrucció documentats a l’entorn de la Torre III s’associen als fets de 1229, quan les tropes de Jaume I desembarcaren a Santa Ponça i s’inicià la conquesta cristiana de Mallorca. Les restes cremades, els objectes abandonats i els materials trobats damunt aquests nivells permeten relacionar aquest lloc amb un moment de ruptura profunda.

Després de la destrucció de l’assentament almohade, també s’hi documentaren materials cristians del segle XIII, com ceràmiques grises de cuina d’origen català. Aquests objectes podrien correspondre a una ocupació breu vinculada a les tropes cristianes, que haurien mantingut aquest punt elevat per controlar la rereguarda i protegir el port natural de Santa Ponça.

Quan visiteu la casa almohade, pensau que estau davant un espai petit, però d’una gran importància històrica. Els seus murs baixos no només expliquen una casa: expliquen una comunitat, una manera de viure, una xarxa de relacions econòmiques i el final violent de la Mayurqa islàmica.

Recordau que es tracta d’un jaciment arqueològic protegit. No està permès pujar damunt els murs, entrar dins les estructures ni moure cap pedra o material. La millor manera de visitar aquest espai és observar-lo amb respecte i imaginar, a partir de les restes conservades, la vida que s’hi desenvolupava fa prop de vuit segles.