Mirador de sa Penya

El mirador de sa Penya es troba a la zona oriental del parc, sobre una petita elevació coneguda tradicionalment com na Morisca. És una penya envoltada de penya-segats verticals, molt visible des de diferents punts de Santa Ponça, i actualment també emprada com a zona d’escalada esportiva.

Per arribar-hi, entrau al parc per l’accés principal. Just a la dreta trobareu un cartell amb un plànol esquemàtic del Parc Arqueològic del Puig de sa Morisca, on hi ha indicat aquest mirador. Seguiu pel camí principal i deixau l’edifici del museu a l’esquerra.

Després de caminar uns 100 metres, arribareu a un primer encreuament. Heu d’agafar el camí que teniu just davant, el que puja cap al Puig de sa Morisca. També el trobareu senyalitzat. A partir d’aquí, el camí comença a ascendir suaument entre la vegetació.

Uns 100 metres més endavant arribareu al coll del Puig de sa Morisca. En aquest moment heu d’agafar el camí que surt cap a la dreta, senyalitzat com Torres i miradors, i avançar 50 metres.

En aquest moment veureu la penya a la vostra dreta. Haureu de pujar per un sender estret i amb força pendent. La pujada és curta, però convé fer-la amb calma i dur calçat adequat. A mesura que ascendiu, el paisatge es va obrint i començareu a veure la badia de Santa Ponça i les elevacions que envolten el parc.

Una vegada a dalt, el mirador ofereix una vista molt clara sobre l’antiga zona humida de Santa Ponça. Avui aquest espai està molt transformat per la urbanització, però si observau amb atenció encara podreu entendre la seva forma original: una àrea baixa, situada entre les muntanyes i la costa, on antigament s’acumulava l’aigua que arribava pel torren de Santa Ponça i es formaven ambients humits.

Just davant vostre també podeu veure les petites elevacions conegudes com ses Rotes Velles. Aquestes ondulacions del terreny formen part del paisatge immediat de Santa Ponça i ens ajuden a entendre que la vall no era un espai pla i uniforme, sinó un territori format per petits turons, zones baixes, vessants i passos naturals.

Cap al nord-oest es pot identificar l’actual nucli de Peguera. Més cap al nord, la mirada arriba fins a Calvià vila, el nucli tradicional del municipi, i al fons s’aixequen les grans muntanyes de la Serra de Tramuntana. Entre elles destaquen sa Mola de s’Esclop, el Galatzó i na Bauçana, tres referents visuals molt importants del paisatge de Calvià.

Cap a l’est, podeu identificar altres elevacions properes, com el Puig de sa Ginesta i el Puig d’en Saragossa. Aquests punts alts tanquen visualment l’entorn de sa Morisca i ajuden a entendre la relació entre el parc i les muntanyes que l’envolten.

Cap al sud, la vista s’obre cap a Magaluf, Son Ferrer i el Toro. Aquesta direcció permet observar una part molt transformada del litoral de Calvià, però també ajuda a situar el parc dins un territori més ampli, entre la costa, les zones urbanes actuals i els espais naturals que encara es conserven.

Al mirador hi trobareu un cartell amb una il·lustració històrica que proposa una reconstrucció del paisatge en època prehistòrica. La imatge us ajudarà a comparar el paisatge actual amb un entorn molt diferent, format per zones de bosc, espais oberts, àrees de conreu i zones humides. És el que anomenam un paisatge en mosaic: un territori divers, on cada espai tenia unes característiques i uns usos diferents.

Quan sigueu al mirador, no mireu només un punt concret. Feis una lectura panoràmica: la badia, l’antiga zona humida, ses Rotes Velles, els turons propers, els penya-segats, el bosc, els nuclis actuals i les muntanyes de la Serra de Tramuntana. Sa Penya és un bon lloc per entendre com el paisatge de Santa Ponça ha canviat al llarg del temps, però també per reconèixer els elements naturals que encara estructuren aquest territori.