Mirador Torre III

El mirador de la Torre III es troba a la zona occidental del parc, concretament al cim oest, conegut tradicionalment com el Castellot de na Morisca. Aquest nom popular s’explica per la presència de restes arqueològiques que trobem al seu cim (Torre III, amb enllaç). 

És un turó delimitat per penya-segats verticals a tres de les seves vessants -nord, sud i oest- i accessible sobretot per la banda oriental. Aquesta configuració natural convertia la zona alta en un espai fàcil de defensar, reforçat en època prehistòrica amb murs i torres.

Per arribar-hi, entrau al parc per l’accés principal. Just a la dreta trobareu un cartell amb un plànol esquemàtic del Parc Arqueològic del Puig de sa Morisca, on hi ha indicat aquest conjunt arqueològic. Seguiu pel camí principal i deixau l’edifici del museu a l’esquerra.

Després de caminar uns 100 metres, arribareu a un primer encreuament. Heu d’agafar el camí que teniu just davant, el que puja cap al Puig de sa Morisca. També el trobareu senyalitzat. A partir d’aquí, el camí comença a ascendir suaument entre la vegetació.

Uns 100 metres més endavant arribareu al coll del Puig de sa Morisca. En aquest moment heu de seguir el camí que surt cap a la dreta, senyalitzat com Torres i miradors, i avançar 50 metres.

En aquest moment veureu la penya a la vostra dreta. Continuareu pel camí, que girarà a l’esquerra i avançareu cap al turó fortificat que us quedarà davant. 

Començareu a pujar suaument i, poc després, la pujada es farà més empinada, amb un tram d’esglaons. Fixau-vos als costats del camí: aquesta vessant, la més accessible del turó, fou tancada a la prehistòria amb trams de murada per protegir la zona alta.

En acabar la pujada, una fletxa us farà girar cap a la dreta i avançareu ja per la part alta del turó. Després d’un parell de girs arribareu al mirador de la Torre I.

Des d’aquí només heu de girar cap a l’esquerra i pujar el darrer tram, cap a la creu de sa Morisca. El mirador es troba al cim, al costat oest. Podreu arribar tant anant cap a l’esquerra com seguint recte i rodejant la Torre III per la dreta.

Aquest mirador, és una plataforma elevada que permet veure també l’interior de la Torre III. 

Recordau que no està permès pujar damunt els murs de la torre ni accedir al seu interior. Aquestes estructures són fràgils i formen part del nostre patrimoni arqueològic. Respectar-les és imprescindible per garantir-ne la conservació i perquè les futures generacions també les puguin conèixer.

La Torre III ocupa el punt més alt i un dels més estratègics del Puig de sa Morisca. Des d’aquí la visió és pràcticament de 360 graus i permet observar gairebé tota la península de Santa Ponça. És un lloc privilegiat per entendre la forma del territori, la relació entre la costa i l’interior, i també les grans transformacions que ha viscut aquest paisatge al llarg del temps.

Des del cim, la mirada s’obre en totes direccions. Als vostres peus s’estén la plana de Santa Ponça, emmarcada per turons, petites elevacions i zones baixes que antigament configuraven un paisatge molt diferent de l’actual. Aquesta visió general permet entendre molt bé com el Puig de sa Morisca dominava visualment el seu entorn i controlava els principals accessos terrestres i marítims de la zona.

Un dels punts més destacats de la panoràmica és l’antic port natural de Santa Ponça, ocupat avui pel port esportiu. Vist des d’aquí, és fàcil reconèixer que no es tracta d’una simple obertura de la costa, sinó del llit d’un antic torrent que s’endinsa molt cap a l’interior i queda ben protegit de la mar oberta. Aquesta configuració el convertia en un refugi excel·lent per a les embarcacions.

De fet, aquest port natural és un dels millors d’aquesta banda de Mallorca. La seva situació, a la part de l’illa més propera a Eivissa i més oberta cap a les rutes marítimes que connectaven amb el continent, ajuda a entendre la seva importància estratègica. Des d’aquest punt elevat es percep clarament com la combinació entre una bona rada natural, una costa accessible i un turó fàcil de defensar feia d’aquest indret un lloc especialment valuós.

La vista des de la Torre III també permet entendre molt bé com el desenvolupament turístic ha transformat el paisatge de Santa Ponça. Des d’aquest punt no només observam un espai urbanitzat: podem llegir-hi diferents moments de la història turística de Mallorca, superposats com capes sobre un mateix territori.

A prop de la costa i de la badia es poden reconèixer les transformacions vinculades al primer boom turístic (1955-1973). En aquest moment el creixement es va concentrar principalment a la primera línia de mar, amb hotels, el passeig marítim, i els primers carrers on hi havia bars i comerços associats a l’activitat turística. El litoral es convertí en el centre del nou model econòmic i urbanístic. Allà on hi havia platja, pinar i espais agraris, aparegué una nova façana urbana orientada al sol i platja.

Més enllà del front litoral, també es pot observar l’expansió residencial i turística cap a zones més àmplies de la plana i dels vessants suaus. Aquesta extensió del nucli urbà s’associa sobretot al segon boom turístic (1974-1987), quan el model dels grans hotels verticals va començar a conviure amb apartaments, hotels-apartaments, complexos turístics, habitatges adossats i urbanitzacions residencials. Els creixement ja no es produïa només en altura i a tocar de la mar, sinó que començava a ocupar més superfície i a estendre’s cap a l’interior immediat.

Durant el tercer boom turístic (1993-2008) el creixement ja no es basa tant en construir nous grans hotels, sinó en la combinació entre turisme, mercat immobiliari i residència. El paisatge comença a ser valorat també com a espai per viure-hi, invertir-hi o passar-hi llargues temporades. Això explica l’expansió de segones residències, xalets, urbanitzacions de baixa densitat, habitatges unifamiliars, parcel·les amb piscina i noves àrees residencials situades més enllà del nucli turístic inicial. El turisme deixa de concentrar-se només a la platja i comença a ocupar també la plana, els vessants, les zones amb bones vistes i els espais més accessibles.

En el cas de Santa Ponça i el seu entorn, aquesta fase es pot llegir molt bé mirant cap a les urbanitzacions que s’estenen darrere el front litoral. Ja no es tracta només d’hotels per a estades curtes, sinó d’un territori pensat també per al turisme residencial: habitatges per a persones que hi viuen una part de l’any, propietats adquirides com a inversió, xalets vinculats a una idea de qualitat de vida mediterrània i espais urbans de baixa densitat que consumeixen molt més territori per habitant o per plaça turística.

També és en aquest context que cal entendre la importància dels camps de golf, els ports esportius i les urbanitzacions associades. Aquests elements no són només equipaments d’oci, sinó peces que ajuden a revaloritzar el territori. El paisatge, les vistes, la proximitat a la mar, la tranquil·litat o la possibilitat de practicar determinades activitats es converteixen en arguments immobiliaris. El turisme ja no ven només una habitació d’hotel davant la platja: ven paisatge, exclusivitat, residència, mobilitat i qualitat ambiental.

Diversos autors han proposat parlar d’un quart boom turístic, que començaria a partir del 2012. Aquest quart boom és més difícil de veure a simple vista, perquè no sempre genera grans edificis nous. La seva petjada és més subtil: consisteix sobretot en la incorporació d’habitatges ja existents al mercat turístic a través del lloguer vacacional i de les plataformes digitals. Cases, pisos i xalets que abans formaven part del parc residencial passen a funcionar, temporalment o permanentment, com allotjaments turístics. Això intensifica l’ús turístic d’espais que ja estaven urbanitzats i estén la pressió turística cap a zones residencials, pobles, urbanitzacions i sòl rústic.

Per això, des de la Torre III, el quart boom no s’ha de cercar només en noves construccions, sinó en la manera com s’utilitza el territori construït. Es pot relacionar amb la presència creixent de piscines, reformes d’habitatges, xalets destinats al lloguer, augment de vehicles, més mobilitat cap a cales i miradors, i una pressió turística que ja no es concentra únicament en els hotels de la costa. El paisatge actual no només mostra ocupació del sòl; també mostra una intensificació dels usos.

Les dades ajuden a entendre l’abast d’aquest procés. A les Illes Balears, el nombre de turistes ha passat d’uns 320.000 l’any 1959 a 18,74 milions el 2024. Les places turístiques legals han crescut de 14.609 l’any 1959 a 607.522 el 2023. A Mallorca, l’any 2024 hi havia 413.643 places turístiques legals, de les quals 103.915 corresponien a habitatges turístics vacacionals, és a dir, aproximadament una quarta part del total. Aquestes xifres permeten entendre per què el turisme no ha transformat només l’economia, sinó també la forma física, social i funcional del territori.

Des de la Torre III, per tant, el paisatge actual de Santa Ponça es pot llegir com una acumulació de capes. Primer, el litoral turístic concentrat a prop de la mar; després, l’expansió d’apartaments, complexos i urbanitzacions cap a l’interior; més tard, la consolidació d’un model turístic-residencial que ocupa la plana, els vessants i les zones amb bones vistes; i, finalment, un quart boom en què el turisme penetra dins el parc d’habitatges i transforma l’ús quotidià de l’espai urbanitzat.

Aquesta lectura és especialment interessant perquè es pot comparar amb el paisatge antic. El mateix territori que en època prehistòrica destacava pel control visual, la proximitat al port natural, la relació amb les rutes marítimes i la defensa del territori, en època contemporània ha estat profundament transformat pel turisme, la construcció, la mobilitat i el mercat immobiliari. La Torre III és, per això, un lloc privilegiat per entendre com un mateix paisatge pot tenir valors molt diferents al llarg del temps: primer com a espai estratègic i de control, i avui com a espai urbanitzat, residencial, turístic i econòmic.