Partió de Son Miralles
Per arribar a la paret de partió, entrau al parc per l’accés principal. Just a la dreta trobareu un cartell amb un plànol esquemàtic del Parc Arqueològic del Puig de sa Morisca, tot i que aquest element no es troba senyalitzat. Seguiu pel camí principal i deixau l’edifici del museu a l’esquerra.
Després de caminar uns 100 metres, arribareu a un primer encreuament. Heu de continuar pel camí que teniu just davant, el que no puja cap al Puig de sa Morisca. També el trobareu senyalitzat. A partir d’aquí, el camí segueix per un coster, de manera gairebé paral·lela a les corbes de nivell.
Uns 350 metres més endavant arribareu a una reixa. La paret de partió us quedarà just davant. Si continuau pel camí, que gira cap a l’esquerra, us hi podreu acostar en diversos punts i observar-la amb més detall.
Recordau que, a partir de la reixa, acaba la part pública del parc i comença una propietat privada. Us demanam que no hi entreu i que observeu la paret sempre des dels camins i espais públics del Parc Arqueològic del Puig de sa Morisca.
La paret de partió és una gran paret de pedra en sec que separava dues antigues finques: la possessió de Santa Ponça i la possessió de Son Miralles. No era una paret qualsevol. Era un límit de propietat, però també una manera d’ordenar el territori, controlar els usos del sòl i marcar clarament on acabava una possessió i on començava l’altra.
En total, aquesta paret conserva més de 4 quilòmetres de llargària. El tram que separa el parc de sa Morisca de la finca de Son Miralles fa aproximadament 900 metres. Al llarg d’aquest recorregut, la paret manté una presència molt visible dins el paisatge, amb una alçada que en molts punts arriba als 1,5 o 2 metres. En el tram que recorre el parc, conserva més d’1,10 metres d’alçada en tot el seu traçat.
Fixau-vos en la tècnica constructiva. La paret està feta amb pedra en sec, és a dir, sense ciment ni argamassa. Les pedres es mantenen al seu lloc gràcies al pes, a l’encaix i a l’habilitat de les persones que la construïren. En aquest cas s’empraren sobretot lloses de marès col·locades en rastell, amb un paredat irregular i juntes poc closes.
Aquest tipus de construcció dona a la paret un aspecte molt característic. Les pedres no formen filades perfectament regulars, sinó un parament viu, adaptat a la forma de cada peça. La paret mostra una manera de construir pràctica, resistent i molt vinculada als materials disponibles a l’entorn.
Un dels elements més interessants és la filada de dalt. Aquesta part superior de la paret està generalment disposada de cantell, amb pedres més grosses que les del parament. Per això destaca visualment i ajuda a coronar la construcció. Aquesta filada no només tancava la paret, sinó que també contribuïa a donar-li estabilitat i presència.
Quan la visiteu, no la mireu només com una separació entre dues propietats. Pensau-la com una infraestructura rural. Aquesta paret forma part d’un paisatge de camins, marges, rotes, zones de conreu, bosc i possessions. Ens parla d’un temps en què el territori estava intensament ordenat i treballat, i en què les parets de pedra en sec eren essencials per delimitar, protegir, organitzar i fer útil el paisatge.
La paret de partió entre Santa Ponça i Son Miralles ens recorda que el Parc Arqueològic del Puig de sa Morisca no conserva només jaciments arqueològics. També conserva grans estructures rurals que expliquen com s’ha construït i gestionat aquest paisatge durant segles.
La paret de partió presenta dues facetes que ens ajuden a entendre millor la importància d’aquest element dins el paisatge rural de sa Morisca.
- Un límit que ordenava el territori
La paret de partió entre Santa Ponça i Son Miralles no era només una separació física entre dues finques. Era una manera clara i visible d’organitzar el territori. Marcava on acabava una possessió i on començava l’altra, delimitava usos, ajudava a controlar el pas de persones i animals, i feia visible la propietat dins el paisatge.
Aquest tipus de parets formaven part de la vida quotidiana de les possessions mallorquines. Separaven terres de conreu, zones de bosc, àrees de pastura i camins. També ajudaven a evitar conflictes i a definir responsabilitats sobre l’ús i el manteniment del territori.
El tram que podeu veure des del parc forma part d’una estructura molt més llarga, de més de 4 quilòmetres, dels quals uns 900 metres separen directament el Parc Arqueològic del Puig de sa Morisca de la finca de Son Miralles. Aquesta dimensió ens recorda que no estam davant una petita paret puntual, sinó davant una gran infraestructura rural.
Quan la mireu, pensau que aquesta línia de pedra ha condicionat durant segles la manera de circular, treballar i entendre aquest paisatge. Avui pot semblar només un mur antic, però en realitat és una empremta molt clara de com s’organitzava el territori abans de les grans transformacions contemporànies.
- Una obra de pedra en sec que conserva coneixement i esforç
La paret també és important per la seva tècnica constructiva. Està feta amb pedra en sec, sense ciment ni argamassa. Les pedres es mantenen al seu lloc gràcies al pes, a l’encaix i al coneixement dels margers que sabien adaptar cada peça a la forma del mur.
En aquest cas, la paret està construïda amb lloses de marès posades en rastell, amb junta poc closa i paredat irregular. Això li dona un aspecte viu i poc uniforme, però alhora molt resistent. No és una obra feta per lluir, sinó per durar i complir una funció molt concreta dins el paisatge.
Fixau-vos especialment en la filada de dalt. Les pedres superiors solen estar col·locades de cantell i són més grosses que les del parament. Aquesta coronació destaca visualment i ajuda a donar estabilitat i presència a la paret.
La paret de partió ens recorda que el paisatge rural de Mallorca es va construir pedra a pedra. Marges, camins, barraques, rotes i parets com aquesta formen part d’un mateix sistema. Són elements senzills, però essencials per entendre com les persones varen transformar el territori amb els materials que tenien a l’abast i amb un coneixement tècnic transmès durant generacions.
Calvo, M. (2002). Nous models de gestió del patrimoni arqueològic. El Parc Arqueològic del Puig de sa Morisca. Universitat de les Illes Balears – Ajuntament de Calvià.
Diversos autors (1989). Elements de la societat pre-turística mallorquina. Palma: Conselleria de Cultura, Educació i Esports, Govern Balear.
Diversos autors (1994). La construcció de pedra en sec. Materials, eines i tècniques tradicionals a les illes mediterrànies. Palma: FODESMA.
Diversos autors (1997). La pedra en sec. Obra, paisatge i patrimoni. Palma: Consell Insular de Mallorca.
Fullana, M. (1984). Diccionari de l’art i dels oficis de la construcció. Palma: Editorial Moll.
