Túmul de Son Ferrer
Tot i que es troba a una zona molt urbanitzada, està molt bé conservat. A més, està excavat, restaurat i s’ha adequat per a la visita.
Des del carrer es pot observar el túmul esglaonat. Una estructura massissa que presenta una planta de tendència ovalada amb una longitud màxima de 22,3 metres i una alçada que supera els 2 metres. Està realitzada amb blocs de pedra sorrenca (marès) disposats amb una tècnica de pedra en sec (és a dir, sense ciment ni argamassa). L’esglaonament té tres nivells en forma d’anells concèntrics sobre els quals es localitza una plataforma de planta quadrada.
Seguint de front, cap a una gran mata (pistacia lentiscus), arribareu a l’entrada de l’hipogeu que us apareixerà a la dreta. Es tracta d’una cova artificial excavada a la roca sorrenca durant l’Edat del Bronze Inicial (c. 1.800 a. C.). Actualment només es pot veure des de defora, una barrera moderna el protegeix d’accions no desitjades.
L’hipogeu té un corredor que dona lloca a un petit accés i que obliga a acotar-se per a poder entrar-hi. La cova té una planta allargada amb una volta excavada de tipus ogival que fa 7,15 metres de llarg per 2,25 metres d’ample i 1,85 metres d’alt. A més, s’observa una petita cambra en l’entrada, un fossat central i un nínxol al fons de la cambra. A ambdós costats, es poden observar bancs adossats excavats a la pròpia roca sorrenca al que, probablement, es depositaren els morts.
El jaciment presenta quatre facetes distintes que ens permeten entendre millor la importància d’aquest lloc al llarg de la prehistòria.
- El jaciment de son Ferrer fou un lloc persistent, un lloc socialment molt important durant milers d’anys.
Aquest lloc es va emprar de forma continuada durant més de 2.000 anys. Les diferents comunitats que visqueren a la zona començaren a emprar aquest espai quan decidiren construir la cova artificial cap al 2.000 a. C. i ja no l’abandonaren fins molt de temps després.
Durant aquest llarg temps, el seu ús i significat foren mudant. Al mateix temps, la seva rica història i el record dels seus usos passats enriquiren el simbolisme i la importància social del lloc.
- El túmul de Son Ferrer actuà com una referència essencial al paisatge prehistòric.
En el moment en el que es va construir l’hipogeu, pensem que les comunitats prehistòriques mostraren un clar interès per amagar la mort. Tot i que l’esforç de construir la cova artificial degué ser enorme, es va cercar no impactar al paisatge. Aquesta manera de concebre la mort és consistent amb el baix impacte que mostraren les comunitats humanes d’aquell moment també a les seves cases.
No obstant, amb la construcció del túmul es va cercar tot el contrari. Es va produir a un moment en el que l’empremta humana al paisatge començava a ser evident. Va succeir a un moment en el que les comunitats prehistòriques començaren a reivindicar els seus territoris mitjançant la construcció de grans edificis amb pedres ciclòpies.
- El túmul fou el lloc de descans etern per als morts de les comunitats prehistòriques.
El lloc de Son Ferrer es va emprar com a lloc d’enterrament durant dues fases molt separades en el temps. Primer al moment de construcció de la cova artificial, de l’hipogeu durant l’Edat del Bronze Inicial (c. 1.800 – 1.500 a. C.). I més de mil anys després, durant la denominada fase postalaiòtica. En aquesta fase, en un primer moment (500 – 200 a. C.) es va reutilitzar la cova com a lloc d’enterrament col·lectiu per a tota la comunitat i finalment, quan ja no quedava lloc a la cova (175 – 50 a. C.), es va emprar el corredor d’accés i els espais propers per enterrar nounats morts durant el part o poc temps després.
- El túmul fou un important lloc de reunió social en el que es celebraren banquets rituals.
Les excavacions i estudis arqueològics han demostrat que a les successives fases d’us, les comunitats prehistòriques empraren el túmul com a lloc de reunió. En aquestes trobades socials s’ha evidenciat el consum ritual de beguda i menjar. En moltes ocasions aquests banquets s’associaren a l’ús funerari de l’espai però, en altres ocasions les hem de vincular al propi significat del monument com a lloc de memòria i identitat.
Calvo, M. (2009) Reflexiones en torno a los esquemas de racionalidad espacial reflejados en el paisaje durante la Prehistoria de Mallorca. Pyrenae 40(2), 37–78.
Calvo, M., Fornés, J., Garcia, J., Iglesias, M. A. and Juncosa, E. (2005) Condicionantes espaciales en la construcción del turriforme escalonado de Son Ferrer (Calvià, Mallorca). Mayurqa 30, 485–508.
Garcia, J., Calvo, M., Javaloyas, D. and Albero, D. (2015) La secuencia cronológica de uso del turriforme escalonado de Son Ferrer: persistencia de usos e identidad simbólica. In C. Andreu, C. Ferrando and O. Pons (eds.) L’entreteixit del Temps. Miscel·lània d’Estudis en Homenatge a Lluís Plantalamor Massanet, pp. 188–208. Palma, Govern de les Illes Balears.
Garcias, P.; Gloaguen, E. (2003) Los enterramientos infantiles en el túmulo de Son Ferrer (Calvià, Mallorca): una primera aproximación. Mayurqa, 29: 269-280.
Galmés, A. (2015) Visibilidad y percepción en la construcción de un paisaje prehistórico. El caso de Calvià (Mallorca, Islas Baleares). Complutum 26 (1): 173–88.
Picornell-Gelabert, LL.; Calvo, M. Garcia-Rosselló, J.; Servera-Vives, G.; Bosi, G.; Nadal, J.; Riera, S. and Allué, E. (2018) «Towards an Archaeology of the Social Meanings of the Environment: Plants and Animals at the Prehistoric Ceremonial and Funerary Staggered Turriform of Son Ferrer (Mallorca, Balearic Islands, Spain)» En A. Livarda; R. Madgwick and S. Riera (Eds.) «The Bioarchaeology of Ritual and Religion». Oxford, Oxbow: pp. 148-163.
